La literatura catalana no té absolutament res a envejar a qualsevol altra llengua. Estem d’enhorabona, les apostes de Males Herbes són cada cop més encertades i podríem estar parlant inclús d’una nova generació d’autors que s’arrisquen i busquen sortir dels límits establerts del gènere fantàstic. David Gálvez presenta una aposta que cristal·litza els conceptes d’una distòpia clàssica amb un estil actual i al qual és complicat situar precedents contemporanis. Podríem citar Un món feliç d’en Huxley, o Rebel·lió a la granja de l’Orwell com a parents llunyans de Res no és real. Potser citant algun altre referent més modern tindríem el film Matrix. Però el cert és que el treball que ens presenta en Gálvez és original i molt, molt treballat. Una de les apostes més enlluernadores de Males Herbes i una novel·la de la qual es parlarà durant molt de temps.

res no és realEn Quartcamp Campverd ens explica la història de la seva situació als camps de maduixes. Ell escriu cada cop que passa alguna cosa rellevant i alhora relata la seva forma de vida. Tot el que coneix la seva gent són les maduixes. S’alimenten de maduixes i cultiven maduixes. Res més. En Quartcamp ens explica que hi ha “algú” que els proporciona aigua i que en certa manera vetlla per ells. També els té vetada la sortida dels camps de maduixes amb uns murs enormes que voregen les enormes collites. Tot aquest cúmul de mites, llegendes i normes són posades en dubte per en Quartcamp; però ell no va ser el primer, ja hi va haver qui es va rebel·lar contra els que ens vigilen. Aquest món aparentment idíl·lic, on no hi ha preocupacions més enllà de collir maduixes i menjar-se-les es trenca de tant en quan amb les desaparicions. Als camps de maduixes la gent no mor, desapareix. De la nit al dia s’esvaeixen. I és quan la filla d’en Quartcamp desapareix que ell comença a desconfiar de tot el que l’envolta.

Amb plantejaments aparentment senzills, en Quartcamp anirà reflexionant sobre la religió, la societat i la política dins dels camps de maduixes. Per què ha desaparegut la seva filla? Per què hi ha desaparicions? Per què hi ha sequeres?  Als camps de maduixes hi ha els comptadors, com el germà d’en Quartcamp, que es dediquen a escriure diaris on registren el dia a dia de les seves vides. També hi ha els caminadors, persones que porten les notícies d’un camp a un altre. També hi ha un consell on es decideixen les mesures, normes i lleis que s’han de dur a terme.

En Gálvez va desplegant, de forma lenta però sense pausa, un món ple de símbols que conformen una al·legoria impressionant. No busquin acció, ni tòpics que càpiguen dins de les seves zones de confort, no busquin tot allò que creuen que trobaran a la novel·la. Res no és real no és res de tot això i tot i així és una de les novel·les que més impressionaran al lector, que sense acabar d’entendre tots els símbols en una primera lectura, quedarà captivat per la immensitat de l’obra. La quantitat de lectures i dobles lectures de Res no és real és tan immensa com els camps de maduixes. Qui som nosaltres, sinó pobres animes que ens dediquem a recollir les nostres maduixes, controlats pels fils d’algú que ens vigila?

Written by Alexander Páez

2 Comments

David Salsas

Res no és real, o …potser…. tot és real……
El nus de la qüestió és com definim el que és real i el que no ho és.

Amb ànim de polèmica i tot l’afecte

Reply

Deixa un comentari